La Central dels Oficis es presenta com un centre que uneix els oficis del passat amb les necessitats del present, i els joves d’avui amb les professions del futur. Un pont viu i positiu entre tradició i innovació, entre mestre i aprenent, entre generacions que es donen continuïtat .

Creiem en el valor de les habilitats manuals, tècniques i artesanes, no des d’una visió nostàlgica , sinó com una aposta de futur que dignifica el paper professional de l’ofici. Un valor en alça, plenament connectat amb els moviments i les tendències socials més actuals.

Creiem en la intel·ligència de les mans, la més natural de l’ésser humà: sensible, personal i irrepetible. L’única capaç de plantar cara a l’amenaça de la intel·ligència artificial, que és precisament la més fàcil d’emular i substituir.

Creiem que cal recuperar els grans tallers, santuaris dels mestres —ja siguin de fusteria, electricitat o mecànica, com d’escultura o arts plàstiques, perquè els tallers són un tresor de valor social incalculable.

Reivindiquem el treball de l’artesà, entès com aquell que troba plaer en la seva feina i gaudeix fent les coses ben fetes. Un plaer que no neix només en l’acabat final, sinó que sorgeix en cadascun dels instants del procés.

Creiem que l’acadèmia i el taller han de retrobar-se: perquè pensar i fer no són oposats, sinó formes necessàries per conèixer.

Creiem que les habilitats manuals i el treball artesanal mereixen el reconeixement social, i que és d'interès comú dignificar el paper del professional de l'ofici enfront de la supremacia de la formació intel·lectual.

Creiem en l’enginy i les habilitats pròpies de cada persona, en el valor únic i insubstituïble que aporten al treball i en la força amb què ens ajuden a créixer com a individus.

Creiem que el treball manual i tècnic no ha d’estar mancat d’imaginació, innovació, enginy, originalitat i bellesa. L’únic que separa les arts dels oficis són els prejudicis, perquè tot art neix sempre de l’aprenentatge d’una tècnica.

  • Creiem que les habilitats manuals i el treball artesanal mereixen reconeixement social, i que és d’interès comú dignificar el paper del professional de l’ofici davant la supremacia de la formació intel·lectual.

    1/8

  • Creiem en el valor de les habilitats manuals, tècniques i artesanes en el món contemporani. No des d’una visió nostàlgica de recuperació, sinó com una aposta clara de futur: un valor en alça, vinculat als moviments i tendències socials més actuals.

    2/8

  • Creiem que el desenvolupament de l’enginy i de les habilitats pròpies de l’ésser humà dona valor a l’aportació humana, personal i inimitable, fràgil però infinitament valuosa en el treball, i que és el que ens construeix com a persones.

    3/8

  • Reivindiquem el treball de l’artesà, entès com aquell que sent plaer en la seva feina i gaudeix fent les coses ben fetes. Un plaer que no es troba només en l’acabat final, sinó que es manifesta en cada pas del procés.

    4/8

  • Creiem en la intel·ligència de les mans, la intel·ligència natural de l’ésser humà, sensible i personal, i l’única capaç de fer front a l’amenaça de la intel·ligència artificial, la forma d’intel·ligència més fàcil d’emular i substituir.

    5/8

  • Creiem que el treball manual i tècnic pot ser també imaginació, innovació i bellesa. Que l’art i l’ofici no estan separats per essència, sinó només per prejudicis, perquè tota creació artística neix primer de la tècnica.”

    6/8

  • Creiem que l’acadèmia i el taller, avui separats, s’han de retrobar. El coneixement i el pensament teòric no estan renyits amb la feina tècnica; ben al contrari: fer és també una manera de pensar.

    7/8

  • Creiem que cal recuperar els grans tallers, veritables santuaris dels mestres artesans —de la fusteria, l’electricitat o la mecànica, com també de l’escultura o les arts plàstiques—, perquè els tallers dels grans mestres tenen un valor social inestimable.

    8/8

Entenem que la satisfacció de crear amb les mans allò que és útil ens fa sentir més necessaris socialment; que quan un s’enorgulleix del que fa, també s’enorgulleix del que és; i que el reconeixement dels altres en relació a la nostra feina ens fa sentir reconeguts i valorats com a persones.

Crea

•

Fés

•

Creix

•

Crea • Fés • Creix •

  • «La mà i el cap no poden separar-se. Si es separen, qui pateix és el cap»

    Richard Sennett

  • «Els artesans van ser, bàsicament, els primers ciutadans lliures»

    Anatxu Zabalbeascoa

  • «He vist empallar cadires o arreglar una aixeta amb la mateixa cura i obsessió amb les que Michelangelo va esculpir el David»

    Charles Péguy

  • «La creació d'un objecte pot arribar a ser l'expressió de les habilitats humanes més extremes»

    Gijs Bakker

  • «L'artesania s'està inventant a si mateixa. Avui ja és un luxe, però un luxe a l'abast de tothom»

    Ana Illueca

  • «Pot observar-se que la mà és més intel·ligent i està dotada d'una major energia creativa que el cap».

    Géza Révész